El haver transformat tot l’entorn de la obra en una
casa de putes des de el minut 1 fins el darrer compàs de musica m’ha avorrit
mortalment i em sap greu per la interpretació magnifica que fa la protagonista
tant en la seva part vocal com en la d’interpretació escènica.
Petibon que no em va acabar de fer el pes en el
recital que li vaig veure al Palau no fa gaires anys, allí una personalitat un
tant esquizoide i ara mesurada i perfecte en cada un dels moments en que
intervé, que són molts en aquest Achimdanke de tetes i culs.
El director Py ha esgarrat tota la poesia que hi ha en
aquesta personalitat tan dual com es Manon, no soc moralista, ben sabut ho és,
però l’excés de nus gratuïts em fatiga i sempre mal pensat, crec que el
director no obeeix a un altra motiu que el de beneficiar-se als pobres
figurants que passegen les vergonyes sobre l’escenari.
Una Manon que amb un altre director de escena i també
canviant el tenor, hagués pogut posat en segon terme la Manon/Netrebko/Villazón
que tinc en tanta estima.
DVD - MANON - 2016 - 6/10 Genève - Letonja, Py - Petibon, Richter, Doyen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada