Confesso la meva incapacitat de gaudir de la poesia
moderna quan es escoltada i no llegida, no em passa el mateix amb la poesia
rimada antiga o bé amb el teatre poètic.
Si a la meva mancança li afegim l’inconvenient de
escoltar poemes en llengua mallorquina amb les seves paraules autòctones i la
seva musica tan característica, el problema s’agreuja.
Mea culpa total, res a objectar.
La funció ha estat molt elegantment dissenyada per Pau
Carrió tant de moviment, llums i unes precioses projeccions videogràfiques de
Marc Permanyer.
Els poemes de Blai Bonet i Anselm Turmeda molt incisius
i plens de sarcasme genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada