divendres, 5 de febrer del 2016

la traviata







Segurament aquesta és l’ultima Traviata que veig pagant entrada, i se’n va a fer companyia als Rigolettos, las Bohemes i les Carmens que tinc aparcats.

La producció del director de cinema Richard Eyre ja no em va agradar quan es va estrenar al any 1994 amb el gran Solti i la no menys gran Gheorghiu, vestuari molt bonic, decoració arquitectònica kitsch i plena de topics.

El Alfredo de Pirgu, espantós, no comprenc com al ROH li tenen tanta afecció a aquest noi que desafina contínuament i que te la veu diguem que més aviat lletja.

El Germont de Salsi és un dels més ordinaris i barroers que crec haver vist mai, quan obre la boca ofega tota la màgia ‘a la francesa’ que se li pressuposa a l’obra.

L’única gran sorpresa de la nit és aquesta preciosa noia de només 32 anys, Venera Gimadieva, nom a tenir en compte per pròxims rols, si es que no s’espatlla, actriu sensible i físic esplendent, canta amb una seguretat i domini de la veu que fan el escoltar-la una pura delícia, sempre i quant els seus companys de viatge no li malbaratin la seva subtil i arriscada tasca.





CINE - LA TRAVIATA - 2016 - 6/10 - ROH -Yves Abel, Richard Eyre - Venera Gimadieva, Saimir Pirgu, Luca Salsi