Robert Lepage ens explica en primera perdosa els seus
records de la infància i adolescència al seu Quebec, amb un molt elaborat
espectacle de dues hores i gran desplegament en maquinaria i efectes visuals
realitzats en gran part davant dels teus nassos i com obra de màgia, mai pots
descobrir com es poden produir els petits miracles visuals que estàs
presenciant.
Espectacle arrelat amb els aspectes socials del Canada
encara sota la dominació anglesa fins arribar al moviment separatista que te en
l’actual Canada francòfon.
Haver programat en el curs passat aquest revolucionari
i poètic espectacle sense poder imaginar els convulsos moments històrics que
Catalunya esta vivint actualment és d’una intel·ligentíssima intuïció del
director del Lliure Lluís Pasqual.
Servir una peça tan esplèndidament explicada amb múltiples
variants del món del teatre i del espectacle, com aquesta i fer-te veure que la
historia es repeteix, sigui la part del món que sigui, on hi ha opressors i
submisos o dit en el meu llenguatge més dur: amos i esclaus és in inestimable
regal.
Obra d’un sol personatge que és a la vegada autor, dissenyador
i director encara que... al final de la representació amb el públic udolant més
que no aplaudint van sortir deu tècnics a l’ombra que fan possible aquest
prodigi escènic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada