dissabte, 31 de maig del 2014

l'obc i quadres d'una exposició

Quan escolto coses com les composades per mestres reconeguts com ho son Casablancas o Dutilleux, penso que no soc d’aquest món. Perquè son unes musiques que no se de on venen ni on van a parar, segurament venen de la vanitat de ser originals i van a la brossa de l’oblit. En acabar aquestes dues peces, jo ja m’hagués anat, la resta del auditori, pocs i freds aplaudiments. Prou d’aquesta musica, mai millor dit, anem per el plat fort del mestre González triat per acomiadar la temporada. Meravellós i emotiu, se li veien ganes al home. La fusta i el metall ha sonat de gloria, des de les tres trompetes de les primeres notes fins a la explosió timbalera del final tot ha estat mesurat i a la vegada vibrant per una feina ben feta. La OBC s’acomiada millor que com va començar al principi de temporada que ja es dir. En dos dies de diferencia Liceu i OBC, 48 hores però tot un abisme entre les dues formacions. El solista de violi un gran èxit ha collit i Ravel un orquestrador immens. CONCERT - L/OBC I QUADRES D'UNA EXPOSICIÓ - 2014 - 8/10 - OBC - Pablo González, Renaud Capuçon