dimarts, 18 de març del 2014

tosca

Una funció sense pena ni gloria, no diré res més que el seu Te Deum és un dels més lletjos i amb pretensions que he vist mai, n’he vist altres de horrorosos per al menys aquells feien riure, el d’avui tan sols pena i ridícul. En realitat Tosca te tres personatges principals que em cauen pèssimament, el dolent Scarpia al menys porta el seu paper amb consistència però en canvi el Mario, Mario és un tita bullida, i ella donna Floria, la clàssica dona insuportable per gelosa i tafanera, jo al primer acte ja lo voldria tirar campanar avall. No se perquè veig aquestes funcions que no m’aporten res de nou ni de profitós. Conec les musiques minut rere minut. Crec que ha arribat el moment de la meva vida de dir ‘adio per sempre’ a les Traviates, Bohemes, Carmens, Toscas, Rigolettos i una vintena més per posar al sac. El temps és molt curt per enfrontar-me a aquestes rampoines només per veure si arriben a donar la nota o es prenen l’historia com els hi passa pel collons. L’abonament a aquella casa perilla de valent. I com club social un cementiri. Prou! OPERA - TOSCA - 2014 - 5/10 - Carignani, Azorin - Serafin, Kim, Hendricks