dimarts, 7 de gener del 2014

la grande bellezza

És la tercera pel•lícula que veig del director Sorrentino i és la millor de les tres encara que el nivell aconseguit en les altres ja era molt alt. En aquesta ficció del escriptor al final de la seva vida brillant li toca fe balanç i quadrar la caixa, cosa quasi impossible ja que els seus valors humans estan amagats sota una còmoda i flonja realitat benestant. La part formal de la pel•lícula és pràcticament la continuació, que no copia, a les escenes de la gent de classe alta intel•lectual de Roma que va posar Fellini a molts dels seus films, en el cas del geni de Rimini era amb decorats construïts segon el seu criteri imaginatiu, aquí el director es fa servir el plat a taula amb les meravelles arquitectòniques i arqueològiques de la potser ciutat més fotogènica del món. La critica i la mala llet passa per sobre de totes les coses d’aquella societat quasi podrida que ens es retratada i mostrada descarnada però a la vegada voluptuosament atractiva. Qui no voldria estar present en la seva vida encara que fos una sola vegada en una festa com la de la discoteca a un terrat de la ciutat que es mostra al començament del film i que nomes per aquesta llarga seqüència, plena de vida i de llum, val la pena visionar aquesta obra de cinema italià del millor que es pot veure en aquest moments. DVD - LA GRANDE BELLEZZA - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2358891/?ref_=fn_al_tt_1

2 comentaris:

Javier ha dit...

Totalment d'acord amb el que has escrit, no se que pensar, potser es contagiós?, jajajaja

julianen ha dit...

la pena que tinc de que no es dona més cinema europeu de parla no anglesa, per molt que una pel·licula anglo m'agradi mai aquella gent serà com dels meus