divendres, 18 d’octubre del 2013

acorar

He de dir que sempre que puc vaig a veure teatre recitat amb les diferents musiques que te el català, sigui de Valencia o de Mallorca, és per això que tenia un deute amb Acorar, obra escrita en català de les illes i que les critiques havien posat per els núvols. També he de dir que he patit molt escoltant el magnífic i impressionant text del autor i excels actor Toni Gomila, dic que he patit perquè hi ha un 30% del que es diu, que per culpa de les meves mancances de coneixement idiomàtic, les he perdut en la boira de la meva ignorància del mallorquí ric i culte. Gomila com actor és una bomba, no et deixa ni respirar per una hora, que és el que dura l’espectacle, et porta de la ma al seu paradís perdut de les tradicions i els patrimonis de la seva terra estimada. Una posada en escena de Duran sintètica i elegant per que no et perdis ni un segon d’actuació del eminent Gomila. Hagués de haver llegit el llibre prèviament a veure la obra per poder gaudir de tots els plaers que et pot donar la paraula quan te la canten tan be a dalt d’un escenari. TEATRE - ACORAR - 2013 - 8/10 - Rafel Duran - Toni Gomila