dilluns, 4 de març del 2013

dependent ben plantat per a hereu sobiranista

Tercera novel·la d’aquest autor que llegeixo, no en te cap més, crec.
Com es pot veure estic enganxat a la seva manera de fer i de pensar.
Es corrosiu, sarcàstic i sense pietat ambr els convencionalismes de la classe alta o de baixa extracció, tan se’n li fot al O’Hara, ell tira a tort i a dret.
Te una manera d’escriure que irrita a les Cristines. Tot seguit, sense dialogues ressaltats, tot a la carrera, un estil dels anys de Mariacastanya que jo adoro i que encara te molts detractors perquè no et permet avançar amb la rapidesa que voldries.
Com tots els llibres d’aquest fracassat ensinistrador del poble se’t fan curts, o potser ho són.
El seu barroc català de noms inventats o reciclats sacseja el sentit crític més agosarat i et fa partícip del plaer de la paraula en tota la seva més amplia expressió.
Un treball que es llegeix em un obrir i tancar els ulls, fent que enyoris ja des de la darrera plana el proper títol d’aquest desvergonyit autor. Hi te una frase sencera copiada del autor Kushner (Millennium).






LLIBRE - DEPENDENT BEN PLANTAT PER A HEREU SOBIRANISTA - 2012 - 8/10 - Daniel O'Hara