dijous, 24 de gener del 2013

el diccionario

Primer de tot una recomanació urgent, ara que no tenim a la Lizaran, hem de cuidar de molt a prop a la Vicky Peña, la única que pot omplir aquell forat irreparable. (La Sampietro no m’ha agradat gaire mai, per moltes Rieres que li donin els de la casa gran). La manera de fer la narració d’una vida a través de la visita d’un especialista de malalties neuro degeneratives de la nostra protagonista, la gran diccionarista Maria Moliner, és molt interessant perquè mica en mica es va desgranen el rosari de fets d’una vida llarga, plena de actes mediocres de quotidianitat, però amb la tasca entre les mans, tossuderia de dona genial, el de fer un diccionari, esmenant-li la plana al de la Real Academia. Les crueltats miserables rebudes per la dictadura i les enveges dels seus companys de feina a les poltrones acadèmiques no van fer que la Moliner deixes per acabar una de les obres més interessants sobre la preciosa i rica llengua espanyola mai escrites. La Vicky Peña fa seu aquest paper i te la creus com si fos la fotocopia reviscolada de l’original, costa pensar que aquella velleta malalta es la mateixa vedette que mostrava les poderoses cuixes tot ballant i cantant en el màgic Follies de Madrid d’ara fa pocs mesos. Vicky ara ets la més gran!
TEATRE - EL DICCIONARIO - 2013 - 9/10 - Manuel Calzada Perez - Jose Carlos Plaza - Vicky Peña, Helio Pedregal, Landel Iglesias

2 comentaris:

Javier ha dit...

M'han dit que està genial !!!!

julianen ha dit...

en aquest cas tampoc no puc ser imparcial per res ja que la Vicky Peña sempre tant en cinema com en teatre m'ha fascinat i aqui toca un tema molt doloros per la meva familia més intima i ella ho broda.