dissabte, 17 de febrer de 2018

centenari bernstein, kazushi ono i nikolaj znaider





Un concert amb moltes expectatives per la part del homenatjat Bernstein, i ha estat tol el contrari, ja que la primera part ho he passat a la gloria per tantes raons ben diverses.

El primer tema per fer brillar a les criatures canores amb una musica de lo més John Williams possible però efectiva i que ha fet feliços als nens i nenes que participaven i per suposat al públic que ha agraït uns teloners tan eixerits.

Dels sons mexicans de Copland i de la seva increïble orquestració, res a dir tot esta ja explicat per veus més sabies.

Un dels concerts més famosos del repertori mundial, aquest primer de Bruch, quina llàstima de que la resta de la musica d’aquest compositor sigui tan poc freqüent en les sales de concert.

Aquesta simfonia de Bernstein m’ha avorrit infinitament, se me’n refot que sigui molt original l’estructura (pedant) que la orquestració sigui magnifica (estil Copland), penso que aquest home, com ja em va passar amb la seva Missa, que tampoc em va agradar, ha de tallar melodies, sincopar paraules llegides amb musica de fons, corals i solista vocal, però ben retallat i difícil de cantar, sinó no seria modern.

Que vols que et digui, estimo Bernstein, que ningú me’l toqui, però opino que qualsevol cançó de On the town, Candide o West Side Story val molt més que aquesta simfonia que ha necessitat un escenari amb quasi 300 persones per fer-la viure.

Si Bernstein es llegenda es per tres coses: 1 Pel seu teatre musical, 2  Per el seu talent com a director d’orquestra y 3  Per la seva extraordinària personalitat en els mitjans de comunicació del segle XX....  

i no per les seves composicions de musiques de clàssica. 

CONCERT - CENTENARI BERNSTEIN, KAZUSHI ONO I NIKOLAJ ZNAIDER - 2018 - 8 /10 - OBC - Ono, Znaider, Krzywicka, Tarnet, Cor Lider Camera, Cor Madrigal, Cor Amics de la Unió, Big band inst. Guillem Cata, Coral Escodines

dimecres, 14 de febrer de 2018

wonder wheel






Aquest film de WA és una tragèdia clàssica, com de teatre grec, shakespearià, Chekov o O’Neil, tots ells mencionats moltes vegades en el transcorre de la pel·lícula.

Com sempre en les pel·lícules del director la fotografia, la direcció, la interpretació i sobre tot la musica com la ambientació, són quasi perfectes.

El perquè aquest film no ha tingut les critiques europees molt bones, les americanes quasi mai ho són, és degut a que el caràcter del personatge principal, el de Ginny, és antipàtic y de personalitat conflictiva i negativa de difícil identificació amb ella i si a sobre Kate Winslet que esta magnifica en moltes escenes però que projecta una llum molt fosca sobre l’espectador, el resultat final de l’opinió es comprensible.

WONDER WHEEL - 2017 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5825380/

dimarts, 13 de febrer de 2018

the post





Un altre document didàctic de l’historia dels Estat Units i com jo soc bon minyó, em crec tot el que m’expliquen, en aquest cas el professor és l‘Spielberg

Interessant recordatori de la historia dels temps de Kennedy i Nixon i totes les seves brutícies, la llàstima es que sempre en totes les histories i de tots el països les vergonyes pudentes afloren 50 anys desprès, com en aquest cas, clar que aquí a les espanyes queden sempre enterrades sota terra.

El match Hanks Streep o al enervés  funciona nomes relativament, potser el sacrifici de posar additaments facials i mentals per assemblar-se als autèntics protagonistes de la historia d’aquells temps en te la culpa.

THE POST - 2017 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt6294822/

dilluns, 12 de febrer de 2018

68 festival della canzone italiana






Ha estat un festival concentrat amb la musica, una proposta bastant innovadora del director del festival d’aquest any el quasi mític cantant de tants anys com te el festival, el gran Claudio Baglioni, ja que en aquesta edició només han estat involucrades persones vinculades amb la musica, res de esportistes, ni actors de cinema, ni coses de caritat, estrictament musica.

Si bé no hi ha agut cap cançó d’aquelles que passen a l’historia, el nivell qualitatiu ha estat prou alt, la cançó guanyadora es tant mereixedora del premi tant per la musica com per la esfereïdora lletra.

Els cinc dies de la edició perfectament conduits pel esmentat Baglioni com per la presentadora ideal Michelle Hunziker o per l’actor de cinema Pierfrancesco Favino

Han estat unes 24 hores d’emissió televisiva, úniques en el món audiovisual tant per la seva qualitat de retransmissió com per escenografia i bon gust.

La marca Itàlia sempre s’ha de fer notar.

TV - 68 FESTIVAL DELLA CANZONE ITALIANA - 2018 - 8 /10 - RAI1 - Sanremo, Ariston

divendres, 9 de febrer de 2018

against the law






Sona medieval, però així era Anglaterra ara fa 60 anys

Contra la llei (2017) (TV) va ser dirigida per Fergus O'Brien. Es mostra  com ficció narrativa, però és més d'un documental sobre un home gai - Peter Wildeblood - i els molts altres homosexuals que van patir horriblement a la dècada de 1950 a Anglaterra.

Peter Wildeblood apareix com ell mateix en imatges d'arxiu, i és interpretat per l’actor Daniel Maysde manera impecable. 

El que va fer que Peter Wildeblood fos diferent d'altres homes gai perseguits era que, una vegada que estava fora de la presó, va fer els drets dels gais una croada. 

Wildewood va morir el 1999, però alguns dels homes que van ser disciplinats i torturats encara estan vius i no els han oblidat. 

És important que aquesta pel·lícula recordi  com es tractava el sexe gai, on som i on esperem que estiguem en el futur.


AGAINST THE LAW - 2017 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt6523092/