dijous, 20 de juliol de 2017

incerta glòria





La manera de fer cinema del director Agustí Villaronga em plau molt, molt bon cuidador de la fotografia, dels paisatges y de la part decorativa, aquí no podia tenir res millor que la cartoixa de Lanaja al bell mig dels Monegros, una edificació molt gran, amb immenses parets, cúpules i voltes am pintures murals que es van perden sense remissió ja que el conjunt monumental esta abandonat de la ma de deu i no hi han diners a la comunitat d’Aragó per restaurar un edifici que els hi queda lluny de tot arreu.

De les pel·lícules de la trilogia de la guerra del director Villaronga la que més m’agrada es la primera, ‘El Mar’ l’he vist moltes vegades, a certa distancia li segueix ‘Pa negre’ i la que menys m’ha interessat es aquesta ‘Incerta glòria’

El personatge central, la Carlana, el trobo molt estereotipat i encara que disfressin a la protagonista de Irene Papas, doncs no, ja que es una mena de rol que es necessita una Bette o una Magnani, per fer-se estimar malgrat lo mala bruixes que és.

La mort del protagonista, encara que ja vista moltes  vegades aquesta manera de morir, per la tendresa dels dos homes, d’una bellesa impagable, és el millor de la pel·lícula.

DVD - INCERTA GLORIA - 2017 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5304874/

dimarts, 18 de juliol de 2017

quand on a 17 ans





Un director de 74 anys que s’atreveix a entrar en el món de l’adolescència amb totes les conseqüències, ja ho ha fet moltes vegades en altres films de la seva molt dilatada carrera com a director i escriptor, estem parlant del insubstituïble André Téchiné.

Pel·lícula que toca molts temes, la vida rural a dalt de les muntanyes, la separació familiar per motius estrictament professionals amb el dolor que aquesta llunyania comporta, el estret fil que hi ha entre l’odi irrefrenable i l’amor no correspost, la bondat i la tendresa com a marques d’identitat per anar per la vida.

I com apunt final la meravellosa qualitat del cinema francès de situar els seus films per absolutament tota la geografia del país, en aquest cas el Pirineu limitant amb la Vall d’Aran i en concret Bagneres de Luchon paisatges únics en els tres cursos escolars que es mostren a la pel·lícula.

DVD - QUAND ON A 17 ANS - 2016 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt4331970/

kollektivet





Anys 70 a la ciutat de Copenhage, un matrimoni de professionals de la comunicació i l’ensenyança amb una filla de 14 anys, hereta una casa molt gran i per preservar-la i no tenir-la de vendre la dona, convenç al marit de convidar a amics a viure en comunitat, tema molt viu en aquells anys.

Al principi tot són flors i violes però per l’entrada d’un nou personatge a la meitat de la pel·lícula comença el drama personal de la protagonista del film i el dolor que pateix en veure que tot el seu món s’ensorra a la meitat de la vida aflora sense remei.

Director danès Thomas Vinterberg que es mou com peix a l’aigua en pel·lícules corals on fa brillar a tots els personatges per la quantitat de petits detalls que mostra en cada una de les actuacions. 

DVD - KOLLEKTIVET - 2016 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt3082854/

dilluns, 17 de juliol de 2017

semiramide





Potser un projecte massa atrevit per un teatre com el de Nancy, preciós teatre per cert, les veus, totes elles, no són les mes escaients per portar a bon terme una obra tan difícil i arriscada.

Cap al final de la representació, es fa pales que les veus han estat forçades i tot el cant que surt de les veus esta fatigat i en el seu límit de caure en unes fallides estrepitoses.
El decorat que sí es original, no fa bonic ni tampoc ajuda a la comprensió del que esta passant en l’escena.

Vestuari ric i pompós de l’època dels Lluïsos de França no lliga gaire amb la Babilonia de fa 4000 anys però es fa veure amb gust. 

Un Achimdanke ben curiós. 

DVD - SEMIRAMIDE - 2017 - 6 /10 -Nancy - Hindoyan, Raab - Jicia, Fagioli, Di Pierro, Grills, Beggi, Jeskova

maria stuarda







Joyce DiDonato esta immensa en aquesta producció del 2013 rescatada gracies al Mezzo, el seu treball com actriu i com a cantant et posa els pels de punta.

McVicar porta amb molt bon sentit la direcció escènica en aquesta cita amb el MET, crea el clima precís per commou-te en cada un dels actes.

Donizetti quan és gran, és molt gran.


TV - MARIA STUARDA - 2013 - 9 /10 - http://www.imdb.com/title/tt2651570/