Werther, opera sense
cors i ‘one of my ten’ sempre em ve de gust tornar-la a veure o escoltar-la, la
seva apassionada musica , aquí en versió extremadament cuidada pel director
Pappano, m’arriba i m’inspira.
El protagonista en
aquest moments el tinc fixat com a model la versió Kaufmann i Grigòlo amb la
seva veu esquerdada, pianíssims pobres i actuació exagerada que no s’hi adiu
gens amb el romanticisme a la francesa, queda en molt moments fora de lloc.
DiDonato esplèndida,
una reina de les operes Rossinianes queda perfecte en aquest títol del repertori
francès segurament per la química que s’estableix amb el tenor protagonista,
vincle molt important per que ella pugui donar el millor en cada una de les
seves intervencions, els besos entre ells dos en primer pla cinematogràfic ho
diuen tot.
La direcció escènica de Jacquot , ja vista en altres teatres mai cansa, es perfecte per aquest títol i la seva simplicitat d’estètica danesa (Vilhelm Hammershøi) és un gran encert.
DVD - WERTHER - 2016 - 8 /10 - ROH - Antonio Pappano, Benoit Jaquot - Vittorio Grigòlo, Joyce DiDonato
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada