En el transcurs de pocs anys el teatre Comedia de
Barcelona va donar amb companyies provinents de Madrid el bo i millor del
tratre de Broadway d’aquells moments, Requiem por una mujer (Faulkner),
Panorama desde el puente (Miller), La rosa tatuada (Williams), Te y simpatia
(Anderson), aquest fou el meu inici en solitari, tot sortint del col·legi , en
el mon del teatre.
Tenia ganes de tornar a veure aquest Minelli sense cap
vermell dels seus, i que degut a la moral americana d’aquells moments es va canviar
considerablement el sentit final de l’obra.
El marit de la protagonista Laura es un homosexual
reprimit i que nomes te interès en estar amb els seus alumnes fent esports i de
manera molt mascle, magrejar-los, això si es veu en el film, aquest ser abjecte
per amagar lo seu es fica tota la pel·lícula contra Tom, un xicot sensible i
delicat que no li agrada l’esport i en canvi sí, la poesia i les flors, deixa
ben clar el professor davant dels altres alumnes que Tom es gai, això també
esta clar en el film.
El que no esta en el film és en la conversa final en
que Laura, la dona, li diu al seu marit que el que esta perseguint en Tom és
just el problema malaltís que ell pateix i que tot ho fa per amagar el seu
trauma, de casat amb una dona que no desitja sexualment.
Deborah Kerr sempre fou una de les més elegants i
subtils de les actrius.
DVD - TEA AND SYMPATHY - 1956 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt0049829/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada