He vist molts Parsifals i mai el model standard
original de la fabrica Wagner o sigui el que segueix al peu de la lletra el que
diuen els cantables, aquest Achimdanke modernista, el mes esperat, per els
comentaris que li vaig llegir al seu blog, m’ha colpit de valent, ja que el seu
suport musical es de categoria molt alta, tant la part de direcció musical, com
la coral com també els cantants eminents que broden els seus rols, en fi
musicalment res més es podria demanar.
La versió plàstica podria ser més discutible però no
ho faré, fa bonic, molt bonic, les vidrieres modernistes que es belluguen al compàs
de la musica que sona, unes imatges inoblidables.
Com l’acció el director de escena la fa passar a un
hospital de l’epoca Freud, entre trepanacions, camises de força, personal frenopàtic
i caixes de morts, tot plegat m’ha arribat i com jo les tonteries místiques
wagnerianes les conec poc , m’he fet la meva composició argumental i ho he
passat d’allò més bé.
Una funció per desar i tornar a veure a quest estiu com més tard.
DVD - PARSIFAL - 2017 - 9/10 - Viena - Semyon Bychkov, Alvis Hermanis - Christopher Ventris, Nina Stemme, Kuangchul Youn, Gerald Finley, Jochen Schmeckenbecher
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada