samson et dalila

Un rotund bravo pel director musical Philippe Jordan, ja és un dels grans.

No havia vist aquesta opera des de 1989 al Liceu amb dos magnífics i pletòrics de facultats Domingo i Baltsa, clar que a Paris també feia 25 anys que no es representava, estem empatats doncs.

La funció d’avui te una estrella absoluta i és la esplèndida en facultats i genial actriu perfectament imposada en el seu rol: Anita Rachvelishvili acompanyada amb absoluta dignitat pel tenor Antonenko, irregular a voltes, avui contingut i amb moments sublims.

Quan estava veient la producció firmada per Michieletto i ambientada en època moderna i data sense especificar anava constatant les incongruències que hi havia en el text i en el que la acció mostrava amb cert malestar.

El primer acte el fet de passar en època actual , el director ho ha resolt amb molta intel·ligència i no hi res que grinyoli descaradament, en el segon acte s’ha produït el miracle i Michieletto ha mostrat el seu saber de teatre  en profunditat i emoció.

Quan veia el tercer acte i comprovava que el director havia canviat la bacanal davant el deu Dagon per una mena d’orgia de disfresses i mascares he arrufat el nas una mica, ara bé quan he arribat a casa i he comprovat el vídeo de la representació del 89 a la manera bíblica, he fet un rapit repàs de tota la funció i m’ha caigut l’anima als peus ja que ho he trobat tot espantós i la bacanal ballada com a ballet d’un ridícul insuportable.

La memòria és traïdora i ens fa veure en present coses que millor que les enterréssim amb suma discreció.

Benvinguts els actuals directors de escena que treballen tots i cadascuns dels elements d’una opera i que fan lluir als cantants com grans actors que la gran majoria ara són.

CINE - SAMSON ET DALILA - 2016 - 9/10 - Opera Paris - Philippe Jordan, Damiano Micieletto - Anita Rachvelishvili, Aleksandrs Antonenko, Egils Silins