Un gust poder llegir aquesta obra cabdal del teatre
català en el seu llenguatge original i no en les versions abreujades i amb
llenguatge modificat per adaptar-lo a una comprensió més adequada als nostres
temps.
Paraules que ja no s’escolten, castellanismes,
llenguatge planer del poble, tot això i més és el que Guimerà ens dona
intercalant parlaments molt poètics a la manera romàntica de la Europa del
segle 19
En realitat el que estat llegint tota l’estona fou un preciós
text d’una opera mai escrita ni mai composada, però no podia deixar de imaginar
tota l’estona, aquell dissortat comportament dels protagonistes sense una
musica que ho embolcalles tot a la manera Pucciniana o senzillament verista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada