Un tema que no podia ser més d’actualitat, ja que
moltes coses que estem llegint amb el cas dels Maristes de Barcelona són
clavadets als que van passar a Boston fa més de 30 anys.
Pel·lícula molt digne en quant a realització, i també
en la interpretació de tots plegats sense excepció.
La segona part, al ser el film tan llarg es fa una
mica monòtona.
Estic ja tip i cuit de veure pel·lícules en que la
primera imatge que veus son unes paraules que diuen – basada en fets reals – i
que a la fi de la pel·lícula est surten un munt de dades de fulano i mengano
explicant-te el que ha sigut d’ells una vegada acabat el temps real del film.
Ja n’hi ha prou d’aquest color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada