Sèrie que ha guanyat el premi a la millor sèrie del
any en el apartat de drama, també Christian Slater ha guanyat el premi al
millor actor secundari.
La historia és apassionant ja que ens porta a una revolució
de la informàtica dels hackers contra el poder fàctic de les empreses de les 62
persones més riques del planeta i que ofeguen amb les seves conductes a bilions
de persones a tot el globus.
El llenguatge visual utilitzat es del tot incomprensible
perquè et fartes de veure pantalles y pantalles de ordinadors plenes d’un números
i codis dels que no saps res però com els protagonistes veus que pateixen molt
pel que estan fent, a la fi te’ls creus i també pateixes amb ells.
Les paraules filosòfiques que es diuen en els
parlaments, per desmuntar el món globalitzadament capitalista que tenim són
efectives i altisonants que és el que escau en un film en que es busca la
tensió màxima a nivell mundial, és per explicar-me una mica la electricitat que
produïen els conflictes de Mad Men qui multiplicada per 10.000
Els dos capítols finals a vegades cauen en el parany
de la ximpleria rocambolesca i fer sortir a la Merkel i al Obama és lamentable.
La temporada numero 2 que s’emetrà aquest any és segur
que no la veuré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada