Un trist final cinematogràfic per Virna Lisi, en
aquest film estrenat poc desprès de la seva mort.
Només puc culpar d’aquest desastre a la directora
Cristina Comencini, filla del boníssim artesà de cinema italià Luigi Comencini
autor de les mítiques Pan Amor... que van catapultar a la preciosa Gina
Lollobrigida al estrellat internacional.
El film és pesat, inverosimil, mal explicat i mal
interpretat, a pesar d’un repartiment que en principi te el seu morbo.
Virna Lisi en un rol que és del tot incongruent i fora
de cap lògica, Marisa Paredes, molt desmillorada físicament, fa el que pot per
salvar el seu paper gran guinyol i a vegades patètic. Valeria Bruni Tedeschi en
el paper més trist que li he vist fer mai, Candela Peña dins el caos total és
la que més s’apropa a una interpretació correcte, Jordi Mollà lluitant en un
paper que no hi creu i per fi Lluís Homar, que per els rols de caire còmic no
està gens dotat i tots els estirabots que diu encara fan més pena que gloria.
Virna Lisi mereixia alguna cosa millor per tancar la
seva carrera llarga i quasi sempre molt digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada