dijous, 27 de juny del 2013

lucio silla

Si per mi fos Mozart no hauria estat becari per aquest titol ja que no arriba al sis i mig, una musica agradable, a molt moments realment bonica però excessivament reiterativa, cap sorpresa, sempre saps el que hi ve darrera encara que mai l’hagis escoltat, se m’ha fet feixuga i pesada per molt ben cantada que hagi estat, un equip rodó del tot per fer una tasca del tot meritoria i m’agradaria destacar per sobre de tots els altres components la magnifica veu, qualitat i classe en el fraseig de Silvia Tro Santafé, un autèntic descobriment per a mi. El millor de la funció la part plàstica de l’opera impossible de empassar tal com es feia a la seva estrena, res de romans i faldilletes curtes, un decorat esplèndid en homenatge al constructivisme rus dels anys 20, magnífic de volums i de llums el director ha dirigit la opera en que contínuament els decorats parlen i s’expressen, molt millor que les estúpides coses recitades de la peça. No calia veure la nacionalitat del director en el programa ja que el la primera ària de Silla el protagonista ens fa un autèntic màster de manualitats S/M berlineses com blood, self spanking, scat, etc. on Herr Streit en surt amb nota alta.
OPERA - LUCIO SILLA - 2013 - 6/10 - Harry Bicket, Claus Guth - Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafe, Inga Kalna, Ofelia Sala, Antonio Lozano

2 comentaris:

Javier ha dit...

Pobre Mozart !!!!

julianen ha dit...

no Javier, esta Mozart más vivo que nunca si vieses el éxito que tiene cada vez que se propone en el Liceo, hay gente que solo van a ver operas de este compositor