la meva ismènia

No vull parlar de la difícil tasca de posar en solfa una comèdia del segle dinou explicant una historia de la alta burgesia francesa als voltants de Paris, per una companyia teatral barcelonina que no rep cap mena d’ajut oficial. Era realment necessari desempolsar aquest cadàver? Em pregunto jo. No crec que ni amb tots els mitjans del TNC i una orquestra de 20 musics al darrera això interesses al públic angoixat del segle XXI El que si vull remarcar és el fet de que l’autor Labiche hagués escrit i estrenat amb èxit dues-centes comedietes sense cap altre motiu que no fos afalagar a la classe burgesa dominant, un món que en la mirada d’un Zola era cruel i despietat amb la gent treballadora, pagesos, obrers de fabriques i nens sense escolaritzar. Un tipus de teatre cínic i ineficaç. TEATRE - LA MEVA ISMÈNIA - 2013 - 5/10 - Bonnin - Pla, Ràfols, Urroz, Lambert, Ycobalzeta