diumenge, 10 de març del 2013

medea


Que deu em perdoni però que snob era jo als meus vint anys quan veia els films de Pasolini com aquest i li trobava totes les gracies.
Avui he sentit ridícul de veure tantes futileses amanerades, amb pretensions de fer obres mestres amb uns elements que avui nomes provoquen una rialla de complexitat amb el sentit de l’obra.
Tot plegat una excusa per mostrar nanos menestrals de cuixes gruixudes i boques mallades, el mes despullats possible i acceptat per la censura italiana d’aquells anys.
Què cony hi fotia la Callas en aquell poti poti?
Nois camperols de la Capadòcia i quatre actors portats de Roma per envoltar la divina Maria, retratada amb una cura i dedicació màxima.
Clar que la diva tenia nomes 46 anys quan es rodà la pel·lícula.
Què la va motivar a acceptar aquell embolat?
Quedarà sempre en el misteri de l’historia, un Visconti o un Zeffirelli hagués estat del tot comprensible per el molt que la Callas havia treballat als escenaris amb ells però aquesta Medea és una incògnita.
Menció especial al dissenyador de la producció Dante Ferreti i al dissenyador del vestuari Piero Tosi, tots dos genials en la seva tasca tan artísticament agosarada. 


















MEDEA - 1969 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt0066065/?ref_=fn_al_tt_1