dissabte, 23 de març del 2013

l'onada

El tema de la funció es altament desagradable i les dues hores i mitja que estàs dins la sala ho passes realment malament, per les complicitats que hi ha entre el que veus i el que et podria passar a tu mateix en situacions similars. El film ja era un repulsiu revulsiu sobre el nazisme que portem tots dins nostre. La senzilla plasmació escènica està molt ben resolta per aquest director Montserrat que no coneixia. El planter de rostres joves es el millor de la funció ja que fan una tasca totalment meritòria per les seves dificultats en tots els matisos obligatoris de la funció. Farelo esta sobre actuat, crec que es bo que es plantegi fer a partir d’ara, unes interpretacions més naturalistes ja que es molt jove i si segueix per aquest camí por acabar com el Flotats de trista memòria. És un paper dificilíssim de interpretar, però no he pogut treure’m del cap al magnífic actor del film Jürgen Vogel, en el mateix paper però molt menys histriònic.
















 





 TEATRE - L'ONADA - 2013 - 8/10 - Marc Montserrat Drukker - Farelo, Cartes, McCarthy, Ossó, Ribas, Ros, Salvat, Sureda

3 comentaris:

crisalida ha dit...

em sembla que l´enveja es molt dolenta.....

crisalida ha dit...

em sembla que l´enveja es molt dolenta.....

julianen ha dit...

crisalida, soc curt però no tant, amb una vegada que se'm diguin les coses ja en tinc prou per entendre-les