dissabte, 10 de novembre del 2012

oleanna

Mamet un home sempre correcte, sempre ponderat, mai genial, li falta aquell gram de bogeria que pot fer que una obra seva sigui una meravella o un desastre (Miller, Williams). En aquesta funció toca un tema freqüent en les escoles i les universitats que també es poden transposar en qualsevol altre estament de convivència social on hi ha una disparitat econòmica, de educació o de edat. És aquesta la clàssica obra de baix pressupost però que degut a la nomenada del autor, tot el món la vol representar i sempre per un actor estrella en el paper masculí, el tema es recurrent en el temps encara que aquesta obra te 25 anys no es nota fora de època – avui estem en les mateixes condicions i demà també – l’autor pren partit i hi ha mitja dotzenes de pensaments molt punyents i que m’han fet rumiar molta estona en el seu contingut. Madaula, Olcina i Selvas perfectes en fer-te creure que estàs en una universitat americana i no a Bellaterra. Ara tindria interès de veure la pel•lícula dirigida pel mateix Mamet de principis dels 90 amb aquest mateix nom i argument. TEATRE - OLEANNA - 2012 - 7/10 - Selvas - Madaula, Olcina