dimarts, 23 d’octubre del 2012

la grandesa d'esser un entre tants

Bonic el títol. La representació d’avui era un tast del que pot ser l’obra quan s’estreni al juny del 2013, s’ha de polir el text i mesurar reaccions dels públics que aniran a veure l’experiment. Han treballat molt, el moviment físic – en excés? – i en canvi han deixat anar de la ma de deu les paraules i els parlaments – si no es un espectacle teatral de ballet, musical o opera el que és més important per a mi és que el que diuen els actors, s’entengui, que les paraules m’arriben a l’anima o al cervell però sobre tot que estiguin vocalitzades per que el públic pugui valorar el que es diu i a l’escenari. Aquest precepte antiquat meu ja no es gaire habitual avui dia sobre tot en gent jove d’institut del teatre o similars. Aquí no s’escapa de la regla, la meitat dels difícils parlaments existencials que tenen aquelles criatures patidores no les hem pogut entendre gens ni mica i això que érem asseguts a la primera fila, espero de tot cor que la directora De Vecchi els posi en solfa i mediti que el teatre es verb, sobre totes es coses el verb és lo que més li dona l’essència.
TEATRE - LA GRANDESA D'ESSER UN ENTR TANTS - 2012 - 4/10 - David Eudave, Daniela De Vecchi - Sistemes Minimalistes Repetitius