dijous, 30 de juny del 2011

ariane et barbe-bleue

Demano perdó al monsieur Dukas per no haver entès la seva obra, que per intuïció crec entendre que és bona o potser molt bona. Desprès d’una nit sense poder dormir per la responsabilitat de tenir que fer de cangur l’endemà de dos petites i d’haver de porta-les a la platja, preparar-li el dinar, portar-les al meu club, despullar-les i vestir-les al vestuari d’homes, ple a rebentar de material tangible a l’estiu, vigilar-les als banys, jugar amb elles, donar-li de dinar mes transports i al cap de dues hores estar al Liceu escoltant aquelles dones desgraciades que nomes feien que bramar, ho vaig trobar tot tan surrealista la meva vida i la d’elles que no vaig concentrar-me ni tan sols un minut d’aquella estranya i segurament molt exquisida partitura.

OPERA
ARIANE ET BARBE-BLEUE
2011
6 /10
Denève, Guth - Jeanne-Michele Charbonnet





dimarts, 28 de juny del 2011

the adjustment bureau

Hi ha dies que tens els capil·lars de la sensibilitat més receptors, avui per exemple, ja que m’ha semblat que el guionista, productor i director, que es la mateixa persona i per la qual no faré el més mínim esforç per recordar el seu nom, m’ha estat prenent el pel tota l’estona , si els americans es traguen aquests productes, per ells faran. Jo prefereixo una barata i esquifida mediocritat europea perquè sempre hi puc trobar cinc minuts salvables, cosa que no ho puc fer en aquesta enredada de luxe.

THE ADJUSTMENT BUREAU
2011
3 /10

dissabte, 25 de juny del 2011

les petits mouchoirs

Feia falta que aquesta pel·lícula dures dos hores i quaranta minuts? Per suposat no! Però és la manera de que sense que la gent t’expliqui amb paraules el que són i el que pensen, et vagis ficant dins la seva pell per veure totes les misèries que tots portem dins i que el petites mentides sense importància anem amagant als nostres amics de tota la vida i sobre tot a nosaltres mateixos. Festival llàgrima viva, per la mitja hora final del film, agafeu un ‘mouchoir’ abans de sortir de casa, us farà falta.

LES PETITS MOUCHOIRS
2010
9 /10





qui té roba per rentar?

És tan corrent avui mentre estàs escrivint els teus blogs escoltar el soroll de la rentadora o de la assecadora treballant mentre tu n’hi tan sols hi penses. Fàcil vida la que tenim, aquest llibre t’obre els ulls en el que era la vida de les bugaderes que rentaven la roba de la gent rica de Barcelona, quasi totes al barri d’Horta per la quantitat d’aigua i pous que en aquell lloc hi han encara avui. Feina feixuga i mal pagada, duríssima que quasi esclavitzaven a les dones del segle dinou i primera meitat del vint. Un document vivíssim que t¡obre els ulls en les feines que les nostres besàvies i avies de segur van fer i patir.

LLIBRE

QUI TÉ ROBA PER RENTAR?
2008
8 /10
Projecte bugaderes






dijous, 23 de juny del 2011

micmacs

Com sempre la factura de les obres d’aquest director és preciosista, amanerada i onírica. Comprenc que hi hagi gent a qui li repel·li aquesta estètica, no pas a mi. Fer cinema com aquest i tenir-te entretingut més de cent minuts, gaudint de les fantasies i bonhomies de monsieur Jeunet no és tasca fàcil. La minsa comunitat de gent bona i innocent que viu al sota terra de la actual societat sense escrúpols es un reflex de les velles obres del gran Jacques Tati que apareix tot sovint en petits detalls de la cinta.

MICMACS
2009
8 /10







dimecres, 22 de juny del 2011

la ilustración

Un llibret fàcil d’entendre i divertit de llegir gracies a unes explicacions molt didàctiques i uns magnífics dibuixos que expliquen el llibre a la manera d’un auca. Diderot, Voltaire, Rousseau etc. Estan presentat aquí com si fossin protagonistes d’una pel·lícula d’acció. Una manera intel·ligent de ficar-te al cap algunes coses que per feixugues les deixes arraconades per llegir la setmana propera i que mai arriba aquesta data per mandra, ganduleria o galvana.

LLIBRE
LA ILUSTRACION
2011
8 /10
Lloyd Spencer, Andrzej Krauze






dimarts, 21 de juny del 2011

red riding hood

Com obres com aquesta nomes en veig una cada cinc anys, quan m’hi trobo ho gaudeixo, no es bona ni de lluny, els caràcters estan més encartonats que els cars decorats que ha pagat en Leo diCaprio, seguir l’historia és impossible per incongruències repetides, un amic assegut al meu costat tota l’estona clamava que la protagonista, la Miss Seyfried és idèntica a la nostra estimadíssima Belen Esteban. Amb això està tot dit.

RED RIDING HOOD
2011
6/10

dimecres, 15 de juny del 2011

hall pass

Una comèdia, aquesta ‘Carta blanca’, tremendament trista. Et presenta un panorama molt desolador de la parella hetero que estan a la trentena llarga, frustracions, mentides, falsedats i avorriment. Si mires aquest film amb ulls crítics, com els que jo tenia avui desprès de escoltar els parlaments dels diputats del govern nostre, penses que es un miracle que el mon segueixi existint perquè la veritat dels matrimonis és propera a la desolació d’un desert. Només es bonic l’amor quan el llegim a les novel·les o l’escoltem al Liceu a la quotidianitat no existeix res mes que rutina.

HALL PASS
2011
6 /10








dissabte, 11 de juny del 2011

josep maria sert, mètode de treball

Molt interessant la mostra de les fotografies que feia servir en Sert per els seus eterns murals, be cercava homes amb bona musculatura per fer de model en les postures escaients per la dramatúrgia de la seva pintura o be amb figuretes de pessebre napolità feia masses de persones, revoltades i disperses per crear les composicions èpiques que han deixat a aquest pintor a un lloc remarcable de la posteritat.

EXPO
JOSEP MARIA SERT, MÈTODE DE TREBALL
2011
7 /10
Arts Santa Monica






piranesi milicua

Confrontació entre un pintor d’avui, que fa uns collages sublims i dificultosos, en Pablo Milicua i el gran artista gravador del XVII Giovanni Battista Piranesi home que feia les fantasies més impensables encara avui difícils de reproduir.

EXPO
PIRANESI MILICUA
2011
8 /10
Artur Ramon Art






federico beltrán massés, un pintor a la cort de hollywood

Una pintura no gaire freqüent a les nostres sales, avui es un art ja perdut i malbaratat per afavorir noves tendències no tan suntuoses. Observacions al veure la mostra: L’artista te una fixació quasi malaltissa amb els vermells pintallavis i perfiladors, mai havia vist una col·lecció tan gran de ‘lipstick show’ com en aquest museu catedralici, saben el capellans el que porten entre mans, ha llegit les cartes d’amor que Valentino li enviava al artista Beltran y que estan exposades en una vitrina i que, amb un perfecte espanyol, li declarava la mes sublim de les amistats al gall de panses que era el pintor català. Com diria el I.M. aquesta mostra es una pasaaaaaaaaada!

EXPO
FEDERICO BELTRÁN MASSÉS
2011
8 /10
Pia Almoina