Walzer a la primera part, walzer a la segona, el primer de Bernstein (one of my five) el segon de Berlioz (el gran desconegut), els hem ballat de la mà del geni Oue, (l’home que et fa sentir sons mai escoltats). És la primera vagada que escolto en directe la suite de Candide, la joia de la nit, més talent impossible, en Lennie des del seu walhalla jueu s’ha posat a punt de neu i jo també. El mestre Hector tot i considerant i acceptant la seva vàlua extraordinària mai m’ha arribat al cor, cosa estranya tractant-se d’un francès, tan propers al meu tarannà, sempre em deixa fred, hauré de néixer per entrar en el seu secret, ara ja és massa tard i em fa molta mandra intentar-ho. No menciono al mestre català perquè sempre m’ha semblat d’una grisor còsmica que per no semblar nacionalista agafava (malament) musiquetes d’altres llocs els hi donava un toc modernet, i au feina feta, com a crític musical encara era més avorrit i partidista.
1 comentari:
Nosaltres estem abonats el diumenge al mati... i ja tinc ganes de retrobar-me amb el gran mestre OUE.
Gracies per el teu avançament
Publica un comentari a l'entrada