El mateix que podem dir de Terrence Malik (The tree of life) i la seva discutida ultima pel·lícula es pot dir de la ultima de Lars von Trier. Desmesurada, pretensiosa, còsmica, i tremendament fascinant. Aquí amb l’afegitó de estar marejat mitja pel·lícula per culpa de la collonada de la càmera en ma del seu estil Dogma, que ja el podria anar deixant a banda. Pràcticament la totalitat dels protagonistes d’aquesta cinta haurien de anar agafant lloc a un hospital frenopàtic de reclusió semi perpetua degut al seu estat mental difícil d’entendre i de pair. Així i tot te’ls escoltes, te’ls mires i fins i tot et cauen be. Un film per fer feliç als crítics i poder-se lluir en els escrits, no posaran el que vaig llegir a les critiques d’aquest darrer divendres referint-se a la pel·lícula ‘Criadas y señoras’ ‘un film de dones i per a dones’, jo ja hi corro al instant, quan veig anuncis així per desintoxicar-me de tanta parida tipus Malik-Trier, què deu els perdoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada