dijous, 8 de setembre del 2011

la piel que habito

Pros:

Un guio entremaliat i que a la fi tot encaixa, tot lliga. Te uns moments de gran bellesa formal i com potser cap altre realitzador és capaç de reproduir tan acertadament en el cinema actual. Encara no ha perdut del tot la capacitat de fer riure amb les seves parides, germà que ha perdut la dona, tigre follador que fuig de la policia. No gaire cosa més a afegir.

Contres:

L’estètica esta ofegant a aquest home, cada vegada és més minuciós, més preciosista i més avorrit. La festa del casament de Galícia es de les pagines més horripilants que ha filmat mai el director, la gentada amuntegada sense cap astúcia ni miraments i amenitzada per dues cançons impossibles per el que són les cançons i per el que és la pobre dona que les canta. El Banderas envelleix com una maricona rica de Sitges, qualsevol millor que ell. Dotzenes de plans minuciosos que no aporten res a la pel·lícula. Quan llegiu ‘ seis años antes’ poseu-se a tremolar la pel·lícula cau en picat per mes de mitja hora.

LA PIEL QUE HABITO
2011
7 /10