dijous, 22 de setembre del 2011

aleksandra


Tercer títol del mini cicle que m’he organitzat del director Sokurov i essent el film més recent dels tres escollits és el que menys m’ha plagut, encara que he de reconèixer els grans valors que la cinta te i que segurament com totes les obres d’art aniré paint en els propers dies. El tema no pot ser més estrambòtic, una iaia que fa set anys que no ha vist al seu únic net, soldat professional, obté permís de les autoritats de fer-li visita al front, a la guerra de Xexènia, una dona de mobilitat reduïda per l’edat s’embranca en situacions rocambolesques per la tossudesa del seu esperit indomable, sempre observat pels ulls d’una canalla jove de 20 anys, soldadets de joguina, que veuen en l’avia un referent càlid a les seves llunyanes llars i en masculí silenci, enyorades.

2 comentaris:

Justo ha dit...

A mí me emocionó mucho.. es la única película de Sokurov que he visto.

http://tiburonesenkorador.blogspot.com/2008/06/aleksandra-la-abuela-incandescente.html

¡No te creas que hay mucha gente que se anima como tú a montarse una trilogía suya, jaja! Bravo por ti. Un abrazo

julianen ha dit...

Ostras Justo!, eres un amigo imprescindible leyendo tu comentario sobre la película aciertas de pleno en diana en resaltar todas las cualidades de la película. He tenido una emocionante sorpresa al leer el comentario de Moncho en tu post sobre de que la protagonista de la cinta era una gran soprano del pasado siglo, entro en Internet y me la veo con su maravillosa belleza, recuerdo las muchas horas que escuche sus discos de opera, era la Caballé del Bolshoi, como podía imaginar que era aquella entrañable yaya del film… cosas… te recomiendo volviendo al director ‘El arca rusa’ una obra de arte inmarchitable, yo la pienso revisar muy pronto. Gracias nene.