dissabte, 21 d’octubre de 2017

quadres d'una exposició de mussorgski






Programa rus amb vernís francès que ha fet esclatar de joia als assistents d’aquest meravellós programa sobre tot per la gran qualitat de tots els components que ho conformaven, poques vegades un intèrpret m’ha fet aixecar de la cadira impulsat per un resort emocional, avui m’ha succeït a la fi del concert de violi, gràcies al extraordinari talent del virtuós nascut a Moscou Sergej Krylov, fou així, es molt aventurat dir això, però crec que és el violinista que més m’ha agradat dels centenars que he vist en ma vida, amb un físic del tot apartat al que hom pressuposa que és el romàntic violinista, amb aspecte com sortit dels contes de Canterbury, el que surt de les seves mans i del seu cor és màgic, és potent, és extasiant. 

Què n’ets de gran Ravel! Les boniques harmonies de piano composades per Mussorgski sense l’ajut de la teva orquestració s’hagués quedat com un petit concert de repertori sense la volada mundial que tu li has donat per l’eternitat amb el teu talent i generositat.

Per treure un concert com el d’avui mancava una orquestra amb molt bona musculatura com és ara l’OBC i el magnífic director polonès MIchal Nesterowicz li a tret a la sucosa taronja com només ell sap fer-ho.

CONCERT - QUADRES D'UNA EXPOSICIÓ DE MUSSORGSKI - 2017 - 10 /10 - OBC - Michal Nesterovicz, Sergej Kryñov

divendres, 20 d’octubre de 2017

don carlos






Aquesta era sens dubte una de les nits més esperades de la temporada , l'opera de Verdi que més m'agrada i amb prou distància de la segona classificada, París Bastille tot una garantia i un repartiment immillorable, però gran desencís en la valoració final.

Únic culpable del resultat mai desitjat , el director d'escena, aquest inventor del Nowy Teatr a Varsòvia  que amb ínfules de cretí que ha destrossat la màgia d'un argument operístic que em fascina, només li desitjo a aquest inútil que els déus se'l emportin a les cavernes de l'Avern i que no pugui emporcar amb el seu 'talent' el món de l'art.

Els 6 cantants protagonistes en estat de gràcia en els seus millors moments de les seves carreres, des de els 36 anys de la Yoncheva fins als 49 del Tèzier.
Cor i orquestra de plaer constant per més de 4 hores. Qué guapo está en Basso, Paris li escau molt bé.

TV - DOPN CARLOS - 2017 - 8 /10 - Paris Bastille - Jordan, Warlitowsky - Kaufmann, Yoncheva, Garanca, Tezier, Abdrazakov, Belosselskyi

dijous, 19 d’octubre de 2017

victoria, season 2







Millorar la primera entrega del 2016 semblava una cosa difícil i ho han aconseguit e manera contundent per moltes raons, la primera de tot es que encara hi han posat més mitjans davant de la càmera per fer lluir l’Anglaterra de l’època més brillant, la del imperi.

Els viatges a l’estranger en aquest cas França son del tot espectaculars, les incursions a la germania dels Coburg com les de la fam a Irlanda o el del peculiar regne d’Escòcia no queden enrere.

I per acabar de fer el pes, l’historia sentimental homosexual de dos dels més al·legats col·laboradors  de la reina es pulcra, sincera i amb intenció de commoure amb la coda final d Diana Rigg que no te preu.

DVD - VICTORIA Season 2 - 2017 - 9 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5137338/

dilluns, 16 d’octubre de 2017

los años ligeros





Una saga familiar de classe alta anglesa però no noble, veus cada un dels membres d’aquesta enorme família parlant en primera persona i tels fa estimar encara que estan plens de defectes, com tothom es clar, però en aquell cas pel fet de pertànyer a una classe privilegiada sens fa més curiós pel seu anecdòtic comportament.

Si Downton Abbey començava quan es va declarar la primera guerra mundial aquesta llarga narració de la família Cazalet acaba  quan esta molt proper el començament de la segona guerra mundial, en tot cas sempre una lliçó d’història i molt ben explicada.

Un plaer i esperant poder llegir els altres 4 volums que comporten el total d’aquesta obra singular d’una de les escriptores més llegides del Regne Unit.

LLIBRE - LOS AÑOS LIGEROS - 1990 - 9 /10 - Elizabeth Jane Howard

big little lies






Són set hores de durada però amb cinc la cosa també hagués funcionat, hi ha un excés de escenes repetides, una manera de fer que recorda el teatre del segle 19 en que les mateixes coses dites per diferent personatges te les repetien tres vegades perquè se’t quedessin fixades a la memòria, la veritat, aquí es tot un excés del director Jean-Marc Vallée (C.R.A.Z.Y., The young Victoria)

Nicole Kidman encara que amb una cara destrossada per unes operacions estètiques desgraciades, en les tres escenes que te  amb la psicòloga o psiquiatre justifica plenament el premi Emmy com actriu principal que li han atorgat.

Altre dos premis Emmys també del tot justificats, Alexander Skarsgard com a maltractador intermitent i Laura Dern en una de les seves millors interpretacions de la seva llarga carrera, aquí quan ella esta en escena esborra a totes les seves companyes o companys, ella pot amb tot.

El que un assassinat que se t’anuncia en els primers minuts del primer capítol no sàpigues qui es el mort i l’assassí fins el minuts finals de la sèrie és tot un encert.

DVD - BIG LITTLE LIES - 2017 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt3920596/